Codi ètic per el tractament informatiu de l’embaràs, el part i la maternitat als mitjans de comunicació

Hace un año presentamos el “Código Ético para el tratamiento informativo del embarazo, el parto, y la maternidad en los medios de comunicación” fruto del trabajo realizado en las reuniones en Skolastika de nuestro Café para Madres.

Hoy lo tenemos disponible en algunos idiomas con la intención de que llegue a más y más gente.

Lo dejamos aquí disponible en Catalán.

140615_cafe

Codi ètic per el tractament informatiu

de l’embaràs, el part i la maternitat

als mitjans de comunicació

Manual de bones pràctiques periodístiques

Aquesta proposta de tractament informatiu ha estat concebuda i redactada per les dones del ‘Café para Madres’, un espai per a la reflexió i el debat, que des de l’any 2013 organitzen la ‘Asociación de Mujeres Imperfectas’ i ‘Skolastika’, a Bilbao. Es tracta d’un grup d’intercanvi i discussió al voltant de la maternitat com a experiència individual, ideològica, cultural i política.

Les nostres motivacions són:

  • visibilitzar la complexa realitat de les maternitats, fugint de tòpics i desmuntant idealitzacions

  • proposar una maternitat més equilibrada per a tota la ciutadania

  • ajudar-nos i acompanyar-nos, com a mares i com a no mares, perquè cadascú sigui el que vulgui ser

  • recolzar-nos en altres experiències de maternitat i així revisar juntes la literatura existent al voltant de l’assumpte

  • intentar crear nous tipus de maternitat que ens ajudin a suportar una situació social que gira al voltant de dos idees de difícil conciliació: un model de família decimonònica en una societat immersa en un consum exacerbat

Un dels temes recurrents abordats pel grup des de l’inici ha sigut el tractament de l’embaràs, el part i la maternitat en els mitjans de comunicació, per resultar aquest discordant (quasi oposat, falsejat) amb la realitat així com massa idealitzat. Els mitjans de comunicació tendeixen a presentar les maternitats com a situacions aproblemàtiques i idíl·liques.

Per acabar amb aquesta desinformació – que no es més que un altre generador de violència, frustració i culpa-, es va decidir posar en marxa aquest treball i fer una crida a la responsabilitat dels mitjans de comunicació.

L’objectiu d’aquest document és:

a) Concedir a la maternitat la rellevància que té; tradicionalment es venen considerant l’embaràs, el part i la maternitat assumptes menors (cosa de dones, cosa privada), quan és el tema humà més universal de tots els temps doncs afecta a TOTA la humanitat.

b) Promoure canvis en el tractament de les informacions que sobre l’embaràs, part i maternitat apareixen a vegades en els mitjans de comunicació de masses.

c) Notorietat; reivindiquem que la maternitat tingui als mitjans de comunicació l’espai que es mereix, l’espai que ocupa a la vida privada de les persones i el que hauria d’ocupar a la societat i les organitzacions polítiques i econòmiques.

d) Convidar a la reflexió, donar llum a un debat que fins ara s’ha mantingut ocult.

10 compromisos que proposem adquirir:

1.- No utilitzar el terme “instint maternal” en les informacions, donat que fins avui no s’ha pogut demostrar empíricament la seva existència.

2.- Evitar les generalitats en tot moment, donat que els embarassos, els parts i les maternitats són tan poc homogènies como el conjunt de les dones.

3.- No identificar la maternitat amb èxit.

4.- No utilitzar la maternitat com a fenomen moral evolutiu, de manera que pogués arribar a semblar que ser mare suposa un pas cap a la realització o plenitud de les dones (mostrant-les como a “millors persones” o “dones completes” i que les no mares puguin semblar defectuoses o incompletes).

5.- Evitar les comparacions entre dones mares i dones no mares

6.- No presentar el cos d’una mare o una futura mare com un espai d’imperfeccions que s’hagin de corregir. En general s’aconsella tractar els canvis físics que es donen al cos de les dones mares, o en procés de convertir-se en mares, sempre des de el respecte. Per això: 

  • No fer constant ni obsessiva referència a la figura o silueta que llueix la mare durant l’embaràs, ni després del part; ni molt menys, emetre judicis de valor sobre l’aspecte físic.

  • No realitzar comparacions sobre l’aspecte físic de la mare després del part, amb el que tenia abans de quedar-se embarassada. En aquest sentit no difondre mai imatges morboses o vexatòries.

  • Mai alabar la “ràpida recuperació” d’una dona que hagi donat a llum, ni associar la recuperació després del part a que “ja no es nota” que va estar alguna vegada embarassada.

  • No emetre judicis de valor sobre “com està portant” la futura mare el seu embaràs, agafant com a única referència el seu aspecte físic, la seva imatge. No considerar la vestimenta de la dona embarassada com a signe de l’estat d’ànim de la futura mare. 

7.- Fugir de tòpics, tals com:

  • Les embarassades no “presumeixen de panxeta”, sinó que la porten com poden.

  • El part, l’arribada d’un fill o una filla al món, suposa molts canvis, és evident, però no se li pot atribuir “poders màgics” a aquest esdeveniment. A més, expressions com “et canvia la vida”, etc. cosifiquen a les mares, ja que sembla que no siguin elles les responsables d’aquests canvis, el subjecte actiu de totes aquestes transformacions.

  • No presentar a les mares amb una sensibilitat especial, un halo de saviesa i fortalesa quasi divina, amb coneixements diferents a la resta dels mortals. Mai definir a les dones amb fills com a súper heroïnes (saben el que pensen els seus fills, saben on estan les coses, saben arreglar-ho tot, etc.)

8.- No col·locar mai com a subjectes de les accions d’embaràs i/o part als homes. Fins a la data, seguim essent les dones les que portem en exclusiva filles i fills al món, i per tant sempre serem nosaltres els subjectes d’aquestes informacions. Les dones (amb noms i cognoms), i només nosaltres, som les que ens quedem embarassades, romanem normalment nou mesos en aquest estat i les que perdem els fills en cas d’avortament espontani, per exemple.

9.- No situar mai a les mares en posició de inferioritat i dependència respecte dels fills / les filles / la família.

10.- Mai negar els desitjos i voluntats de les mares. Tampoc mostrar com a “natural” la seva adequació als desitjos i voluntats dels demés.

+1 recomanació:

Obrir el debat social sobre la situació de les mares a l’àmbit laboral, familiar… sobre els problemes específics que suporten, les demandes laborals o la falta de serveis i ajudes.

Café para Madres

Bilbao, maig de 2014

Anuncios

Un pensamiento en “Codi ètic per el tractament informatiu de l’embaràs, el part i la maternitat als mitjans de comunicació

y tú ¿qué opinas?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s